Arxiu de l'autor: mafaldaonline25
PARIS – SETMANA SANTA 2014
Paris, que podria dir d’una ciutat de la qual està tot dit, ciutat majestuosa, amb grans avingudes i palaus impressionants allà on miris.
PRIMER DIA
Ens trobàvem com punt de partida al barri de Brochant, des de aquí vam començar la pujada a Montmartre, donant la volta per el cementeri fins que vam arribar aquest barri, hi vaig quedà fascinada per el seu entorn bohemi, bulliciós i acollidor, massa gent per el meu gust però les dates eren las que eren. Vam pujar al Sagrat Cor (per les escales que arrencant des de el propi barri), em van fer adonar-me de lo poc en forma que estic, ara la vista sobre Paris es espectacular, tal com l’arquitectura i les dimensions de la Basílica, la baixada va suposar un esforç mes agradable, sortint al barri de Pigalle.
SEGON DIA
El següent dia ens vam dirigir al centre de Paris, passejant a primera hora del mati i buscant un lloc on esmorzar vam fer varies troballes interesants, petits tresors que ens em emportat a Barcelona i no parlo de records dels que esteu pensant, sinó llocs interesants on de ven segur tornarem, a la Rue Dominique hi ha un forn Le Moulin de la Verge, on pots fer un petit dejeurner amb pastes boníssimes i no parlem dels croissants, pans amb una pinta increïble i un sistema de pagament que no he vist mai, però si la part culinària es fantàstica la decoració encara ho es mes. Al costat hi ha un hotel encantador del qual vam prendre bona nota “Hotel Sant Dominique, 62”, aquest carrer es tot i lo cèntric molt tranquil i xic.
La Tour Eiffel més de 2 hores de cua, vam fer una volta per el Camp de Mart i ens vam dirigir cap a la riba del Sena per agafar el vaixell i fer el recorregut per el riu, allà on miressis hi ha edificis espectaculars, amb els seus característics sostres de pissarra.
Vam pujar a les torres de Notre Damm 69 metres i 384 esglaons, per veure les famoses gàrgoles i el campanar on es troba la campana anomenada Emmanuel.
La riba del Sena es un lloc agradable per passejar, hi ha un tram del riu on pots trobar llibres, pintures i alguna làmina interessant.
Vam sopar a la Pizzeria Grega – Chez Alexandre de la Rue du Louvre, 16, molt a prop de la Rue Rivoli, recomanables plats de pasta i grill, també peix.
TERCER DIA
Amb el tren RER, vam anar cap a Versalles, no tinc paraules per descriure el clar exponent de la bogeria de la monarquia d’aquella época, deixant de costat les meravelles que podem trobar i que no es poden obviar, vaig sentir molta tristor, i em vaig sentir abromada per tanta riquesa, un país ric que podia haver tingut els seus súbdits contents (com altres), van acabar passant per la guillotina, perquè el poble va dir “prou”, els excessos d’uns son les desgracies d’altres ja ho sabem, però ens capfiquem en tenir mala memòria, ja m’enteneu.
Or per tot arreu, enteixinats, brocats, tapissos, i un llarg etc., us deixo les imatges que parlen per si soles.
Visita per tot un dia: Palau, Gran Trianon, Petit Trianon, Jardins.
No entraré en descripcions sobre aquests indrets, ha Internet en trobareu informació sobradament.
QUART DIA
Visita obligada al Museu del Louvre, la paraula per descriure’l es “immens”, necessites dies per veure amb tranquil•litat les immenses col•leccions, el fons de pintura francesa es colossal, i no parlem de les escultures que podem trobar.
L’apartat d’Egipte es fabulós, hi havia altre exposició de obres Egípcies i elements Coptes força interessant, em va agradar molt l’exposició del Islam, zona tranquil•la comparada amb altres zones del museu.
Pero no vull deixar de costat els sostres i les parets. que son per si mateixes grans obres d’arts.
Han quedat algunes obres per veure amb mes tranquil•litat, pot ser justificarà la visita de algun cap de setmana, sens dubte.
Després de 5 hores dintre del Museu, vam decidir prendre un berenar ben merescut, asseguts en una de les moltes terrasses que trobes al centre.
I aquí dono per finalitzada la visita realitzada d’aquest dies a una ciutat monumental com es París, la propera vegada passejarem mes tranquil•lament per la ciutat i per el Sena, ens perdrem per els carrers per intentar descobrir altres tresors que de ben segur amaga la ciutat y que no hi son a cap recorregut turístic.
TILDA – TUTORIAL CABELO DE TILDA – YOUTUBE
He localizado en Youtube este magnífico tutorial, para poner el pelo a una muñeca Tilda, mirarlo es fantástico.
TINTIN – EXPOSICIÓ AL MUSEU D’HISTÓRIA DE CATALUNYA
Exposició al Museu d’Historia de Catalunya sobre un personatje conegut per tots nosaltres: Tintin.
Recordo que quan tenia uns 10 anys més o menys, vaig realitzar amb els meus pares una excursió a Cadaqués.
El meu pare era un gran enamorat del mar i sobretot sentia passió per la Costa Brava.
En aquesta excursió vaig trobar un lloc on venien llibres de Tintin, personatge desconegut per mi fins aquell moment, els meus pares cansats de escoltar-me per fi van consentir a comprar-me el llibre: El cranc de les pinces d’or, i vaig quedar enganxada per sempre a aquest personatge i als seus amics, ahhh i no ens oblidem de Milú el seu gos fidel.
Més endavant quan va néixer el meu germà li vaig fer tota la col · lecció i fins i tot té alguns llibres no gaire coneguts.
TROPOFILM – PEQUEÑO
Interesante corto para reflexionar sobre el síndrome de Peter Pan. Porqué queremos asentarnos en una situación como la que nos describe?, por comodidad, por miedo a enfrentarnos a lo que representa hacerse adulto, los compromisos, las consecuencias de nuestros actos, ¿este rechazo a hacernos adultos forma parte de nuestra negación a salir de nuestra zona de confort?.
Reflexionem si us plau, reflexionem
SANT JORDI CULTURA I SENSIBILITAT
Feliç dia de Sant Jordi per tots, us desitjo que gaudiu d’aquest dia tan fantàstic i tan nostre.
Els que pogueu aprofiteu per passejar per la vostra ciutat i aspirar l’aroma de les roses i no deixeu de comprar algun llibre interessant.
El dia de Sant Jordi és cultura i sensibilitat.
LA COCINERA DEL PRESIDENTE-LES SAVEURS DU PALAIS
Fa pocs dies, vaig veure aquesta pel · lícula, i he quedat gratament sorpresa, tant per la interpretació, com la investigació, de plats que formen part de la cultura francesa i que no per ser casolans deixen de ser interessants. El que podem apreciar en aquesta pel · lícula com en altres reportatges, és que el menjar ben presentat es tot un art.
Ja sabem que no és el mateix possar al plat una cassó de sopa, que servir una sopa en condicions, la qualitat dels ingredients són molt importants, però no ho és menys, les estovalles, els tovallons, els gots. No és el mateix la borsa del formatge ratllat sobre la taula, que servir-lo en un bol o plat amb la seva forquilla perquè cada comensal se serveixi.
Ens ensenya (en la pelicula) com la dona tot i sent una gran professional, ha de lluitar contra els estereotips i una cuina portada per persones sense imaginació. No són capaços de reconèixer el gran valor i la gran professionalitat d’aquesta dona, que prepara plats senzills però d’una gran riquesa.
Quan la veieu podreu confirmar que no tot el que viu envoltat de riquesa i poder és capaç de valorar el bon menjar, ja que en aquest cas els que més l’elogien són ……., no us avanço res més, us recomano que la veieu, espero els vostres comentaris.
mafaldaonline25
Mafaldaonline25 